dimecres, 23 de març del 2011

Més a prop de la terra que del cel (que alguns creuen)

PENSANT-HO BÉ

Els clubs del Pare Manel

AGUSTÍ FANCELLI 17/03/2011 El País

Pertanyo al mateix club que el Pare Manel, el Club Natació Barcelona. De fet, tenim les taquilles al mateix rengle del vell vestuari T-4, on encara el fuster et posa un prestatge de més a l'armari si el demanes. La taquilla del Pare Manel és diferent de totes les altres. A la porta no hi té adhesius descolorits de pneumàtics d'automòbils o d'alguna campanya electoral de fa anys. Ell hi té els telèfons on pots trobar-lo si l'has de menester i un avís que diu que si portes roba vella pots deixar-la allà mateix, que ell ja la recollirà quan hi passi. La taquilla del Pare Manel no té pèrdua: quan un soci d'un altre vestuari arriba preguntant on és, no hi ha membre adscrit al T-4 que no li sàpiga indicar.

Però el Pare Manel i jo pertanyem de fet a un altre club encara més antic que el centenari de la Barceloneta: l'Església catòlica. Bé, un servidor, batejat i confirmat, de fa temps que no es manté al corrent del pagament de quotes, però tampoc no ha sentit mai la necessitat de donar-se de baixa. En canvi, el Pare Manel és ministre actiu d'aquest club des de la meitat de la dècada dels 70, hi està implicat fins al moll de l'ós. A través de la fundació que porta el seu nom —reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de Barcelona—, és un home dedicat al servei dels més necessitats als barris de Verdum, Trinitat i Roquetes, i també dels presos. Ara acaba de publicar-se una biografia seva, Pare Manel, més a prop de la terra que del cel (Angle Editorial), del periodista Francesc Buxeda, que està a l'origen que l'Arquebisbat de Barcelona el vulgui fer fora d'aquest club per la poc contemporitzadora via de l'excomunió. Resulta que el Pare Manel explica al llibre que va ajudar econòmicament una menor a avortar. No he llegit el llibre, però sí que vaig sentir el Pare Manel ampliar per ràdio algun detall sobre aquesta qüestió, com ara que ell mateix, temps enrere, havia oficiat el funeral d'una nena de 14 anys de Roquetes que havia mort avortant en condicions infrahumanes. No va voler reviure l'escena. És el que té oficiar a peu de carrer i obrar en conseqüència.

Groutxo Marx va dir allò que mai ingressaria a un club on l'acceptessin com a soci. Un argument contundent per no posar mai més els peus a cap club. Tan contundent com que facin fora d'un club un tipus ben parit com el Pare Manel.

L'enllaç.

dilluns, 21 de març del 2011

Debilitats fortes

Edurne Pasabán

“Un amor imposible me convirtió en himalayista”

Tengo 37 años. Nací en Tolosa y vivo en San Sebastián. Soy ingeniera y MBA por Esade. Subo montañas: soy la primera mujer en coronar los 14 ochomiles del planeta. Estoy soltera y sin hijos. No me interesa la política. De tanto ir a Nepal se me está pegando el budismo.

Ha subido a lo más alto.

Aunque yo no me sintiera en lo más alto.

¿No?

En mi vida diaria me he sentido muy poquita cosa, y he intentado suicidarme varias veces.

¿Cómo?

Pastillas, cortándome las venas… y al final llamando siempre al 112, que me salvaba. Quería llamar la atención, supongo…

¿Cuándo fue eso?

En el año 2006: ya tenía ocho de las catorce montañas de ocho mil metros de la Tierra.

¿Y qué le pasaba?

¡No quería vivir! No salía de la cama, sentía que no valía nada, no me quería: encerrada a oscuras, no quería ver a nadie… Es tan, tan jodido… Los demás decían: “¡Pero si lo tiene todo!”. Pues yo no lo veía. ¿Cómo llegué ahí?



Per seguir llegint La Contra de La Vanguardia (21/03/11),aquí.

dijous, 10 de març del 2011

No dóna diners saber pensar

EL MERCAT CONTRA LA FILOLOGIA
10.03.2011 - 08:54
"El mercat contra la filologia"

ERNEST FOLCH


En un moment delirant de l'entrevista publicada dilluns passat a l'ARA, el conseller de Sanitat Boi Ruiz deixava anar una de les frases sorprenent de la temporada: "Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho pagarà vostè". Concepte que ell mateix ens traduïa al cristià: "L'Estat ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat". Més enllà que és realment curiós, extravagant i inèdit que el conseller de Sanitat es posi a parlar dels estudis de filologia clàssica, la frase no és una anècdota ni encara menys una casualitat.

Pot haver-se-li escapat, però no és cap errada. Com a mínim, no és en cap cas una iniciativa solitària del nostre nou conseller. Perquè del que es tracta és d'introduir la lògica del mercat en totes les accions i declaracions d'aquest nou govern, que ja s'ha tret la careta i dispara a tort i a dret, ara un conseller i ara l'altre, contra tot el que soni a despesa inútil en l'administració pública. Els consellers ja només conjuguen un verb: jo retallo, tu retalles, nosaltres retallem. Un dia ens despertem sense operacions a la tarda, una altre dia anem a dormir sense Museu del Còmic i, ja ho veuen, un dia d'aquests ja no tindrem estudis de filologia clàssica. Amb uns senyors que han vingut a explicar-nos les virtuts del gran Mercat, suposo que pensant-se que els consellers que hi havia abans eren tots rucs, la pobra filologia clàssica només és un destorb desagradable.

No sé si Boi Ruiz es referia, quan menyspreava la filologia clàssica, a les excel·lents traduccions d'Homer de Miquel Dolç, a la monumental traducció de l' Odissea de Carles Riba, o als estudis que encara ara Carles Miralles té la gosadia de publicar. És veritat, totes aquestes foteses no responen a la lògica de mercat i, per tant, segons aquesta argumentació tan clara, precisa i irrebatible, caldrà eliminar-les. Segur que tampoc no és gaire comercial, per seguir tan sols amb la filologia, defensar l'obra de Pompeu Fabra o de Joan Solà. Recomano a Boi Ruiz que es llegeixi els seus llarguíssims diccionaris, les seves interminables gramàtiques: de ben segur que els trobarà prescindibles i fora de mercat. Quants maldecaps, i sobretot quants euros inútils ens podríem estalviar si no tinguéssim la filologia clàssica i, per tant, la cultura.

Si aquest conseller ja és temible quan parla del que coneix, imaginin què pot passar quan parla de qüestions sobre les quals no és competent. En qualsevol cas, que ningú s'enganyi: les seves idees sobre la filologia clàssica traeixen un pensament íntim, però responen a una directriu general: es tracta d'estalviar, retallar, contenir, tallar i escapçar. Es tracta de buidar l'administració pública de continguts amb l'argument que se li han de retallar les despeses. Es tracta, com admet el mateix Boi Ruiz a l'entrevista, de traspassar competència de l'àmbit públic al privat i es tracta de fer-ho tot segons una lògica purament de mercat. Aquesta és la nova llei, la nova ideologia. I el problema no és només que a Boi Ruiz se li n'hagi anat la mà sinó que la descoordinació és còsmica.

¿El president Artur Mas pensa sortir d'una vegada a explicar-nos quin és el seu pla per a Catalunya, a banda de retallar i escapçar? ¿Podem saber quin és l'abast global de la retallada sense que ens ho hagin de dir per separat les conselleries de la Generalitat? ¿Aquest govern pensa dir-nos com resoldrà la crisi, a banda de resoldre la seva pròpia crisi? ¿Podríem començar a saber si les opinions dels consellers, com aquest atac a la filologia clàssica, són patinades de tertulians o bé responen a accions que es duran a terme en un futur concret?

Potser també estaria bé saber, ara que anem topant amb declaracions d'un conseller sí, i un altre també, si hi ha un pla concret per privatitzar en els propers anys la medicina i l'educació o són tan sols insinuacions de cafè.

Molt Honorable President, agrairíem que acabi amb totes aquestes especulacions i surti d'una vegada a explicar-nos-ho tot amb precisió. Som tot orelles.

Informa: ARA

Tret d'aquí.

dissabte, 5 de març del 2011