dijous, 26 de febrer del 2009

Poc a poc i bona lletra

La Filologia és aquella Art venerable que demana dels seus practicants una cosa, sobretot: apartar-se, prendre-s’ho amb calma, prendre’s un temps, anar a poc a poc —és una art d’orfebreria i de coneixença dels mots, que no té res a fer, i que no fa res, si no ho fa a poc a poc. Precisament per aquesta raó, avui dia és més necessària que mai; precisament per això, ens fetilla i ens encanta més, en el cor d’una era de “productivitat”, és a dir d’apressament, d’indecent pressa suada, que vol “resoldre-ho” tot de cop, fins i tot qualsevol llibre, vell o nou. Aquesta Art no dóna mai res per resolt; ensenya a llegir bé, és a dir a llegir a poc a poc, pregonament, mirant amb precaució endavant i endarrere, amb reserves, deixant portes obertes, amb dits i ulls delicats.
F. Nietzsche (Aurora, Pròleg)

dimecres, 18 de febrer del 2009

Darwin es va equivocar?




99% de treball - 1% de talent?


La ciencia, a medida que va irrumpiendo en la cultura popular, ofrece respuestas a las mujeres y los hombres de la calle, que antes debían buscar en los protagonistas del pensamiento dogmático o en los brujos. La búsqueda del talento y la creatividad es un buen ejemplo.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Una vida viscuda. Una vida recordada.

Les hores detingudes, Ramon Solsona





Premi "Lletra d' Or" 1994 Premi "Prudenci Bertrana" 1994 Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994 "Ens fa llegir fins al final", sobtats per tant de sentit comú i d'intel·ligència. FRANCESC PARCERISAS (El País) "Les hores detingudes" va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra d'Or i la Lletra d'Or i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que "resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i de finor psicològica que, reforçats com estan per la precisió en el llenguatge i l'estructura, porten a celebrar el retorn de Ramon Solsona a la novel·la". JOSEP MARIA RIPOLL (Serra d'Or) Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d'atenció en la memòria d'un jove vidu, en l'intent de fixar el fugor d'una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s'enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. "Les hores detingudes" es converteix d'aquesta manera en l'exploració d'un sentiment tan antic com el dolor de l'absència.


dissabte, 14 de febrer del 2009

Futur o il·lusió?

Una palestina antimilitarista

Eman Amad

"Sólo lograremos algo si luchamos, pero sin armas"

Tengo 51 años. Nací en Nablús en la afortunada familia de un profesor. He vivido toda la vida bajo ocupación israelí. Que los palestinos usemos la violencia sólo da la razón al militarismo israelí: seguirán machacándonos.Colaboro con la Universitat Internacional de Catalunya

Llegir l'entrevista, aquí.

Per tirar endavant

"Sapere aude"
Immanuel Kant (filòsof alemany 1724-1804)

dimarts, 10 de febrer del 2009

Pack complert per veure la llum ¬¬


http://www.cadenaser.com/actualidad/audios/alcalde-valladolid-hace-burdo-chiste/csrcsrpor/20070526csrcsr_4/Aes/

"Decir que un niño al que se le regala una pistola de agua se va a hacer belicista el día de mañana es como decir que una niña a la que se le regala una muñeca se va a hacer pederasta o lesbiana."

"Desgraciadamente, igual que la bomba de ETA es algo habitual, las actuaciones del juez Garzón también"

Quantes vegades més ho haurem de llegir?

A Ahmet lo mataron, un tiroteo cerca del Bósforo, a las afueras de Estambul. Ahmet se apellidaba Yildiz y estudiaba física, y era activista gay. Salió del armario ante su familia y comenzaron sus problemas, porque debió de mancillar el honor de esa familia. Le mataron, según denuncian sus amigos ante el silencio de las autoridades turcas, por una cuestión de honor. Fue hace poco mas de medio año y ahora se intenta reabrir la causa con presión internacional, y una cadena de vídeos recogida en esta bitácora: IN MEMORIAM, AHMET YILDIZ (1982-2008).
Vist, aquí.

divendres, 6 de febrer del 2009

Desig de llibertat

Sandra Canudas, consultora de viajes para mujeres

"Si viajas sola aprendes más y es más fácil enamorarte"

VÍCTOR-M. AMELA - 05/02/2009

Tengo 36 años. Nací y vivo en Barcelona. Soy consultora de viajes para mujeres. Estoy soltera. No tengo hijos. ¿Política? Agnóstica. ¿Creencias? Tomo un poco de taoísmo, de budismo, de cristianismo, con la filosofía del bien común. Todo joven debería viajar un año sabático.
L'entrevista, aquí.

dijous, 5 de febrer del 2009

La malaltia de voler estudiar els clàssics...


El que volen dir les nostres paraules

TRIBUNA: ENRIQUE KRAUZE
El énfasis sospechoso
Hace cinco siglos que los judíos fueron expulsados de España, pero a veces pareciera que todavía ronda en España el fantasma del judío, no en las calles de Gerona o las sinagogas de Toledo, sino en el alma de algunos españoles en quienes persiste -soterrado, inconfesable- el viejísimo prejuicio antisemita.
Conviene aclarar, en negativo, qué entiendo por antisemitismo.

Criticar la fundación de Israel teniendo en cuenta el altísimo costo que tuvo que pagar desde entonces el pueblo palestino, no implica por fuerza un acto antisemita: historiadores israelíes de la corriente post-sionista han ejercido y documentado esa crítica. Criticar la política exterior israelí en las últimas décadas conlleva aún menos una actitud antisemita: de hecho, los propios israelíes liberales y de izquierda han visto en los asentamientos un acto de ocupación inadmisible, cruel y, a fin de cuentas, contraproducente.
Seguir llegint, aquí.