dijous, 26 de febrer de 2009

Poc a poc i bona lletra

La Filologia és aquella Art venerable que demana dels seus practicants una cosa, sobretot: apartar-se, prendre-s’ho amb calma, prendre’s un temps, anar a poc a poc —és una art d’orfebreria i de coneixença dels mots, que no té res a fer, i que no fa res, si no ho fa a poc a poc. Precisament per aquesta raó, avui dia és més necessària que mai; precisament per això, ens fetilla i ens encanta més, en el cor d’una era de “productivitat”, és a dir d’apressament, d’indecent pressa suada, que vol “resoldre-ho” tot de cop, fins i tot qualsevol llibre, vell o nou. Aquesta Art no dóna mai res per resolt; ensenya a llegir bé, és a dir a llegir a poc a poc, pregonament, mirant amb precaució endavant i endarrere, amb reserves, deixant portes obertes, amb dits i ulls delicats.
F. Nietzsche (Aurora, Pròleg)