Shirley, una mujer casada y una madre ejemplar, ve como su vida transcurre en la más odiosa de las rutinas. Cuando realiza un repaso a su vida, advierte que de joven, había sido extrovertida y abierta, pero ahora ha perdido todos sus sueños. Pero en cierta ocasión su mejor amiga gana un concurso y como premio tiene un viaje a Grecia. Le pide a Shirley que le acompañe, y a partir de entonces su vida cambiará.
«Shirley Valentine», de Willy Russell. Traducció de Joan Sellent i Ferran Toutain. Direcció de Rosa M. Sardà. Intèrpret: Amparo Moreno.
El tàndem Rosa Maria Sardà i Amparo Moreno va tenir un moment brillant l'any 1994 amb la posada en escena de l'obra Shirley Valentine, que al seu dia es va estrenar al Teatre Villarroel. Amparo Moreno ja va dir aleshores que la direcció de Rosa Maria Sardà li havia donat l'oportunitat de demostrar què podia fer en teatre i de donar una nova imatge d'ella.
Ara, una reposició que ja porta dies en cartellera, ha tornat aquesta obra als escenaris, al Teatre Goya, on Amparo Moreno continua amb aquesta obra de Willy Russell, fent de Shirley Valentine, en una traducció de Joan Sellent i Ferran Toutain.
Shirley Valentine va ser portada al cinema l'any 1989 pel director Lewis Gilbert, amb l'actriu Pauline Collins, un dels Oscars d'aquell any. Ara Amparo Moreno, des del 1994, ha anat reposant el muntatge de Rosa Maria Sardà amb aquesta peculiar Shirley Valentine teatral, una mestressa de casa que es troba enfrontada amb la seva solitud en arribar a la maduresa.
El detonant de la situació es produeix quan rep la invitació d'una amiga per anar-se'n sola, sense família, a Grècia. Dues parts essencials configuren l'obra. La primera té lloc en una cuina petita, ofegada. I la segona transcorre a Grècia, un mite per a l'alliberament de la Valentine.
Passats els sis anys llargs des de la seva estrena, Amparo Moreno s'ha fusionat amb Shirley Valentine i ha convertit l'obra en un d'aquells espectacles que sembla que ara per ara no tinguin data de caducitat. Com si hagués nascut un clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada